Joseph Bédier va escriure aquesta obra l’any 1900 a partir dels manuscrits que s’han trobat i s’han conservat de les diferents versions de Tristany i Isolda, així que Bédier va haver de traduir en francès les versions que es coneixien i després les va cohesionar i d’aquella cohesió va sortit aquesta magnífica novel·la. Joseph Bédier va voler però que semblés que la seva obra estava explicada per un joglar del segle XII, com si l'hagués rescatada intacta d'aquells temps. Anem a veure com va aconseguir trasmetre aquest afecte:
Recursos dels joglars
1. Captatio benevolentia (captar el favor, l’atenció): és una forma de cortesia que utilitzaven els joglars o oradors al principi dels recitals per agafar confiança amb el públic, disculpant-se pels possibles errors a l’hora de narrar i per captar l’atenció del públic.
Tot i que en aquest exemple, no es produeix l’acte de disculpa del joglar. En aquest, bàsicament, el que fa és captar l’atenció del públic.
“Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d’amor i de mort? És de Tristany i d’Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol s’amaren, desprès ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell.” (Pàg.1)
2. El vocatiu “Senyors”: Utilitza la paraula senyors per captar l’atenció de l’auditori i per introduïr una explicació que només va dirigida als receptors i que el joglar ja sap.
“Senyors, era allí que temps era temps, amb gran alegria, el seu pare Rivalèn havia esposat Blancaflor. Però, ai las! Tristany ho ignorava. “ (Pàg.4)
“Senyors, es convé el narrador que vol plaure, d’evitar les contarelles massa llargues.” (Pàg.5)
3. Preguntes retòriques: el joglar es dirigeix al públic fent una pregunta retòrica. És a dir, que no espera una resposta si no que pretén tenir en tot moment el públic atent i per crear interés.
“¿D’on li venia aquella primera tendresa? “ (Pàg.4)
“Avait els enamorats moriran, si ningú no els socorra. ¿I qui doncs els socorrarà, si nó Brangiana? (Pàg.31)
4. Anticipació de la història: el joglar dóna una breu informació que succeirà, per crear interés, intriga a l’auditori.
“Els barons li diuen voluntat, i sobre tots els altres, com la història us ho assebentarà, el senescal Dinàs de Lidàn.”
“Com la història us assebentarà…” és un recurs d’anticipació dels joglars que fa més entretinguda la història, ja que dóna una explicació. (Pàg.5)
“Avait els enamorats moriran, si ningú no els socorra.” (Pàg.31)
Exemples:
“Senyors, es convé el narrador que vol plaure, d’evitar les contarelles massa llargues. La matèria d’aquest conte és tan bella i tant diversa: què se’n treuria, d’allargassar-la?… (Pàg.5)
Veiem un cas ben clar on el joglar decideix escurçar la història per no fer-la tant llarga i que resulti tant pesada.
…Jo diré, doncs, breument, com després d’haver anat força temps errívol per mars i terres, Rohalt el Fe-Tinent atracà a Cornualla, retrobà Tristany, i, fet veure al rei el carboncle que temps era temps ell havia donat a Blancaflor com un car present nuvial[...]”
El joglar parla en primera persona però acaba narrant la història altre cop en tercera persona. El narrador té un punt de vista intern i subjectiu a la vegada.
“I diré breument com Tristany, havent rebut del seu oncle les armes de cavaller, passà el mar amb l‘estol de Cornualla, es féu reconèixer dels antics vassalls del seu pare, desafià l’occidor de Rivalèn, l’occí i recuperà la seva terra. “ (Pàg. 6)
En aquest fragment, parla en primera persona i ho escurça a la seva manera. És una forma que tenien els joglars perquè la història no resultés tant monòtona i llarga.
“Ai lais!, aquest port era Weisefort, on jeia el Morholt, i llur dama era Isolda la Blonda. Ella sola, hàbil en filtres, podia salvar Tristany; però sola entre les dones volia la mort d’ell.” (Pàg.11)
“Ai las!” és una expressió del joglar que utilitza per lamentar-se i per fer encara interessant la història acompanyada d’una anticipació.
“I jo sé ben redir-vos-en els noms: Andret, Ganeló, Gondoine i Denoalèn; ara, el duc Andreet era, com Tristany, un nebot del rei Marc.” (Pàg.13)
En aquest fragment veiem un clar exemple de la subjectivitat que el joglar té cap als personatges. Ja que es posa a favor del bàndol dels enamorats.
“Doncs, sapigueu que el fugitiu del roig cabell trenat era Aguynguerran el Roig, el sinescal del rei d’Irlanda, i que cobejava Isolda la Blonda. Era covard…. “ (Pàg.16)
El joglar es dirigeix novament a l’auditori i fa una petita descripció d’un personatge que apareix nou a la història. És una manera diferent d’introduir un nou personatge futur contrincant.
“Els contaires retenen aquí que Brangiana no havia llençat al mar el flascó de vi d’herbes, no del tot escurat pels amants; sinó que al matí, després que la seva dama hagué entrat al seu torn en el llit del rei Marc, Brangiana abocà dins una copa el que restava del filtre, i la presentà als nuvis: que Marc en begué llargament i que Isolda llençà la seva part d’amagat. Però sapigueu, senyors, que aquests contaires han corromput la història i l’han falsejada. Si han imaginat aquesta mentida, és per falta de comprendre el meravellós amor que Marc portà sempre a la reina. Certes, com sentireu aviat, mai, malgrat l’angoixa, el turment i les terribles represàlies, Marc no pogué foragitar del seu cor Isolda ni Tristany: però sapigueu , senyors, que no havia begut el vi d’herbes. Ni metzina, ni sortilegi; només la tendra noblesa del seu cor li inspirà d’amar.” (p.25)
El joglar narra la seva pròpia versió i demostra un caràcter subjectiu. Contraposa l'opinió dels contaires que anteriorment han explicat la història a la seva manera. Explica que no va ser el filtre el fruit de l’amor de Marc per Isolda, si no per simple enamorament per part del Rei. I veiem altre vegada un clar exemple on el joglar es dirigeix a l’auditori.
“Avait els enamorats moriran, si ningú no els socorra. ¿I qui doncs els socorrarà, si nó Brangiana? (Pàg.31)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada