15.1.Goethe i el romanticisme

La figura literària clau en el naixement del romanticisme és Goethe. Es tracta d'un escriptor que encara manté molts trets de la Il·lustració, entre els quals mereixen destacar-se:

· La seva vida, igual que la de molts dels seus personatges, no es defineix per l'heroisme de la lluita contra l'ordre establert, sinó per la recerca del plaer i la felicitat. Aquesta recerca del plaer vital, i no els problemes morals o sentimentals que angoixen l'escriptor romàntic és la causa de les tensions espirituals que el turmenten.

· Aspira a aconseguir el triomf de la intel·ligència ordenadora sobre l'atzar i el caos. No creu en la intuïció ni en el valor de les emocions per elles mateixes.

· Políticament se situa en una postura conservadora, perquè la seva defensa de la llibertat no es refereix a la del ciutadà, sinó a la de l'artista i el gran home.

Però juntament amb els trets anteriors, la seva obra també presenta caràcters romàntics:

· Tota l'obra literària de Goethe és projecció de la seva personalitat i de les seves experiències vitals.

· Defensa la llibertat de l'artista i rebutja de ple les regles neoclàssiques.

· Molts dels seus personatges es deixen arrossegar per les passions que, com succeeix amb Werther, acaben destruint-los.

· En les obres de la seva primera etapa el llenguatge literari es caracteritza per l'abundància d'exclamacions i de recursos retòrics.

· L'ambientació d'alguns dels seus textos està dominada pels paisatges nocturns i misteriosos; la descripció del paisatge és un element que permet reflectir els sentiments dels personatges.

· Aborda temes propis del romanticisme, com la rebel·lia i les passions amoroses desbocades.

La producció literària de Goethe passa per dues etapes clarament diferenciades. La primera d'elles (1749-1786) es caracteritza pel romanticisme de les obres compostes. És el període de formació en què entra en contacte amb el pensador Herder i els membres del moviment Sturm und Drang.

Sens dubte, l'obra més important del període és Les desventures del jove Werther (1774). En aquesta novel·la Goethe relata la passió amorosa de Werther cap a Carlota i la impossibilitat d’aquest amor, perquè ella està promesa. Werther s'allunya de Carlota, però el seu amor no desapareix i torna al cap del temps junt amb l'amada, que ja s'ha casat. Al ser rebutjat per ella, Werther se suïcida. El tema principal de la novel·la és el dolor provocat per la impossibilitat amorosa. El patiment de Werther és tan gran que la vida perd el sentit i decideix suïcidar-se. Aquesta decisió introdueix un segon tema en l'obra: la rebel·lia contra les normes morals, perquè el personatge se sent amo de la seua pròpia vida i usurpa el paper de Déu. El caràcter romàntic de la novel·la es manifesta en els temes indicats, en el llenguatge ple d'hipèrboles i exclamacions, i en la utilització d'experiències biogràfiques pròpies. La frustració de Werther respon a un fracàs sentimental del mateix Goethe i la de la mort del protagonista prové del suïcidi d'un col·lega de l'autor a conseqüència d'una ruptura amorosa.

La segona etapa (des de 1786) en la producció literària de Goethe es caracteritza per un acostament gradual al classicisme, encara que no deixarà d'abordar temes tan típicament romàntics com el de la rebel·lia o la passió amorosa. El nou període s'inicia el 1786, any en què l'autor abandona Alemanya i es dirigeix a Itàlia, on s’està dos anys. A Itàlia compon tres obres interessants: Ifigènia a Tauris, el tema principal de la qual és la rebel·lia contra la divinitat i la fe en què l'home és capaç de resoldre els seus misteris i problemes; Torquato Tasso, obra centrada en el tràgic destí de l'artista; i les Elegies romanes, col·lecció de poemes entorn de la seua agitada vida amorosa. Ja de de tornada a Alemanya, Goethe es dedicarà a la redacció dels Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, novel·la que veurà publicada el 1796. L'obra és un relat de la seua pròpia evolució personal i artística, perquè narra la vida d'un jove burgés que, després de dedicar-se a l'art i moure's entre figures romàntiques, acaba assentant el cap i treballant per al bé de la humanitat.

Però el gran projecte literari de Goethe va ser, sens dubte, Faust. L'obra adopta una forma aparentment dramàtica, però les seves peculiaritats la fan irrepresentable en tota la seva extensió, donada la varietat d'espais, temps, alternança d'accions, complexitat de la trama, llargues relacions narratives i digressions posades en boca dels personatges. La primera part del Faust, publicada el 1808, s'inicia amb una aposta per la qual Déu permet Mefistòfil posar a prova el doctor Faust, un ancià cansat de viure i de la saviesa. Mefistòfil ofereix a Faust la joventut, el plaer i la saviesa a canvi d'emportar-se la seva ànima quan se senti tan feliç que demani que el temps es detingui. El doctor i el diable firmen el pacte i inicien un viatge màgic per diferents llocs. En aquest viatge, el doctor coneix Margarida i demana ajuda a Mefistòfil per seduir-la. A conseqüència de les seues relacions amoroses, moren la mare i el germà de la xicota i Margarida és empresonada acusada de la mort de la mare i del fill nascut de les seues relacions amb Faust. El doctor torna a demanar a Mefistòfil ajuda per alliberar la xicota; però a l'eixir de la presó Margarida rebutja Faust, horroritzada i penedida dels seus actes, la qual cosa permet la seua salvació.