12. L'entrada a l'edat moderna: El Renaixement

Per començar aquesta nova etapa i període, us deixo l'enllaç a un fris cronològic que us pot ser de gran ajuda per a situar-vos, només amb un cop d'ull:

http://lletra.uoc.edu/ca/periodes

El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI.

El nom "renaixement" es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles de predomini d'un tipus de mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l'Edat Mitjana. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme..

El Renaixement no va ser un fenomen unitari des dels punts de vista cronològic i geogràfic. El seu àmbit es va limitar a la cultura europea i als territoris americans recentment descoberts, als quals les novetats renaixentistes van arribar tardanament. El seu desenvolupament va coincidir amb l'inici de l'Edat Moderna, marcada per la consolidació dels Estats europeus, els viatges transoceànics que van posar en contacte a Europa i Amèrica, la descomposició del feudalisme, l'ascens de la burgesia i l'afirmació del capitalisme. No obstant això, molts d'aquests fenòmens superen per la seva magnitud i major extensió en el temps l'àmbit renaixentista.

L'ENTORN HISTÒRIC

Des del segle XIII es produeix a Europa un seguit de transformacions que anuncien la fi de l'edat mitjana i l'aparició d'una nova era. Aquestes transformacions prenen un ritme accelerat al llarg del segle XV. El pas de l'edat mitjana a la modernitat s'anuncia per:

1. El ressorgiment del comerç i de la vida urbana, especialment a Flandes i a Itàlia.
2. La ciutat es converteix en centre econòmic i polític, així com cultural i artístic.L'aparició de la burgesia com a classe social ascendent.
3. L'aparició de poders monàrquics forts.
4. Els grans descobriments geogràfics afavoreixen una visió unitària del món.
5. La difusió de la filosofia clàssica rescatada a través dels filòsofs andalusis. Es tendeix a una separació clara entre religió i filosofia, entre raó i fe. Humanisme enfront teocentrisme. Es desenvolupa l'humanisme com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses.
6. A una llibertat de pensament major, allunyada del dogmatisme medieval, correspon un impuls considerable dels coneixements científics. El desenvolupament de les Universitats i, sobretot, l'aparició de la impremta afavoreixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels monestirs als carrers de les ciutats.

L'HUMANISME 

El pensament humanista és una concepció filosòfica del món que situa l'home en el centre de la seva reflexió. Per tant, exalta la figura humana, la individualitat i la llibertat de l'home per interpretar el món. La filosofia clàssica, i especialment Plató, és l'instrument per a aquesta reflexió. L'Humanisme és un estil de vida on l'humanista és l'home culte, coneixedor del llatí i del grec, de la filosofia de Plató i Aristòtil, preocupat per la ciència, la poesia i l'art. Sovint, ell mateix és poeta, científic i artista.

Fou un moviment intel·lectual destinat a transformar les estructures mentals medievals, per adaptar-les a un tipus de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura medieval, els éssers humans van poder reivindicar la possibilitat de realitzar-se ells mateixos com a individus ja que havien demostrat la seva capacitat per triomfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes van cercar en l'antiguitat clàssica, en textos i en les restes arqueològiques que van descobrir, el sentit profund del fet humà i el gust per la contemplació de la natura. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realització de la natura (antropocentrisme), i pot observar la realitat que l'envolta amb sentit crític, sense la rigidesa de la mentalitat escolàstica. En qualsevol cas, l'humanisme era laic però no anticristià perquè defensava una religió més personal i directa, en què l'home adquirís una autonomia espiritual i fos més lliure de les institucions religioses.

L'expansió de l'humanisme va comptar amb la impremta, que van facilitar la difusió dels escrits humanistes. A les corts renaixentistes, desitjoses d'obrir-se a un món nou, els humanistes són reclamats, i a les seves mans hi ha el progrés de la cultura i del pensament. Per primera vegada, l'obra d'art és analitzada racionalment des del punt de vista de l'espectador. Així neix la crítica d'art.

LA CIÈNCIA  MODERNA

L'observació, l'experiència i el sentit crític dels humanistes van preparar el camí de la ciència moderna, els avanços més importats de la qual es van realitzar en el camp de la geografia, l'anatomia la navegació, la impremta, la rellotgeria i els mètodes financers. El 1543 es va publicar De Revolutionibus orbium coelestium, obra de Nicolau Copèrnic, defensa que la Terra, com tota la resta de planetes, descriu "una revolució anual al voltant del Sol, on es troba el centre del món".

Durant el Renaixement, les facultats de medicina italianes van destacar per seus estudis anatòmics. El cos humà va ser objecte de disseccions i exploracions que, malgrat no donar uns resultats concretes en la lluita contra les malalties, van posar les bases de l'anatomia, la fisiologia i la patologia modernes, tot començant a trencar l'autoritat clàssica i la tradició màgica de la medicina.

CARACTERÍSTIQUES ARTÍSTIQUES

1. La tornada a l'Antiguitat. Ressorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els ordres clàssics, la utilització de motius formals i plàstics antics, la incorporació d'antigues creences, els temes de mitologia, d'història, així com l'adopció d'antics elements simbòlics. Alhora hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorització sobre els sistemes de proporcions per captar l'esperit del classicisme i no només les seves formes. Per tant no en serà una còpia servil, sinó la penetració i el coneixement de les lleis que sustenten l'art clàssic.
2. Ressorgiment d'una nova relació amb la Naturalesa com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que s'assembla més al natural i aquesta imitació no és incompatible amb la recerca de la bellesa ideal en el sentit platònic, ja que l'artista ha de seleccionar les formes per captar la bellesa. En conseqüència aquesta nova relació amb la naturalesa va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La matemàtica es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellesa. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalesa, com en l'Antiguitat, no s'orienta a fer el coneixement de fenomen casual, sinó a fer la penetració de la idea.
3. L'actitud antropocèntrica: «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva lineal, tant per a projectar edificis com per a crear un espai tridimensional en la pintura i l'escultura. Aquesta nova predisposició artística és essencialment cultural i pressuposa en l'artista una formació científica que, alhora, li permet alliberar-se d'actituds medievals.

I ALGUNES CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES...

Aquests trets, compartits per totes les arts, van proporcionar un denominador comú a les literatures europees del moment. Alguns dels trets característics de la literatura que s’hi desenvolupa són:

• Es rescaten les idees platòniques sobre el bé i la bellesa. Per això l’art representava  un ideal de forma i una utopia per a la humanitat.
• Bona part d’aquest període platònic es concentrà en el tema amorós. El model que es va difondre per tot Europa va ser el petrarquisme.
• S’imposà la poètica d’Aristòtil, que exerceix una gran influència en el teatre, sobre la qual se sustentaven la distinció entre els estils elevat ( tragèdia) i baix (comèdia), i també les tres unitats de lloc, temps i acció.
• Trobem influències de l’Ars poètica d’Horaci, tant en lús del període ampli i harmoniós, com en la concepció d’imitació dels clàssics.
• La natura, idealitzada, s’exaltà en el conjunt d’una nova sensibilitat que tendia a valorar la percepció i el món de la sensació. Per això s’utilitzaven tòpics que vèiem en la literatura clàssica: ubi sunt, carpe diem o locus amoenus.
• La concepció de la vida passà de la “vall de llàgrimes” medieval a un enfocament més positiu a causa de la visió antropomòrfica que triomfà a europa.
• La consciència d’un nou període historic va comportar la recuperació de gèneres clàssics, com l’epopeia o la tragèdia.
• El nou estadi intel·lectual recuperà el gènere del diàleg i l’ús de la prosa erudita i de pensament.
• La mitologia ocupà, conjuntament amb la iconografia cristiana, unj lloc molt important. Sovint, el seu camí expressiu era l’al·legoria. Per això van ser imposats l’ègloga, els motius pastorals i arcàdics, etc.
• Un contrapunt a la novel·la pastoral i a la poesia petrarquista va ser l’anomenada novel·la picaresca que s’inicià. Aquí, la literatura castellana va ser pionera en un gènere que és considerat un precedent de la novel·la realista del s. XIX